Monserrat, Monserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l'any ha sortit bo.
Anem a l'envelat i ballem "el fanalet",
demanem als músics la nostra cançó.
 
A parir panteres les lliçons,
les ruïnes de Grècia i en Plató
i tots els filòsofs i els prohoms.
A parir panteres el Nadal,
els bèsties resultats del futbol
i la rabiosa actualitat.
 
Dolces nits d'un dolç país
on tothom riu i hi plou sovint.
T'enyoro tant que si pogués
m'enviaria per correu.
 
Monserrat, aquest món és un bon Cafarnaüm
Però avui sembla funcionar a la perfecció.
Anem fent com podem,
quan podem, el que podem,
...i si plou haurem de fer-ho al Pavelló.
 
Passen els dies i les setmanes,
passen els mesos i passen els anys.
Tot el que passa s'acaba un dia
i el que s'acaba torna a passar.
 
Professor, professor, torni a explicar tot això
que la Monserrat i jo no l'hem sentit.
Ets el meu ratolí, la bóta on guardo el vi,
l'airet que ve del mar a l'estiu.
Monserrat, Monserrat,
saps que sempre t'he estimat,
jo he estat sempre l'avió i tu el pilot.
Monserrat, Monserrat,
saps que mai no t'he traït,
ni a les religions que tu has seguit.
...i la nit de Sant Joan ens banyarem en xampany
com fan els artistes que admirem.