Àngel petit, perdut en els records, enyorat.
Sóc tan lluny... com m´has mancat! Absurdes carreteres cap a enlloc.
Avui de cop he tastat el gust amarg que deixen els anys.
Nobles intencions i somnis bojos, tot va passant avall.
 
Però... mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no em faltin mai.
 
Ja estem "curtits", això no té cap mèrit i va com va.
Dolces promeses, falses i vils; antigues cançonetes burres de l´estiu.
 
Escolta´m bé... Mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em farà mal.
Mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no em faltin mai.
Mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no s´acabin mai.
 
Veus doble, vius doble... de què et queixes?
Oli en un llum i vinagre als llavis.
 
Àngel petit, queda´t aquí, no et moguis mai més del meu costat.
Necessito dir-t´ho, m´anirà bé... i t´escriuré una cançoneta burra per a l´hivern.
 
I la tornada dirà: mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Creu-me nena...
mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no em faltin mai.
Mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em farà mal.
Creu-me nena....
mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no s´acabin mai.
 
I la tornada dirà: mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Creu-me nena...
mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no s´acabin mai.