Me'n vaig, aquí tampoc no és a casa;
la dolçor dels teus besos m'havia enganyat.
No sóc frágil, ho sento;
t'estimo de tot cor però viuré sense tu.
 
Roses pansides pels racons,
vestits de núvia apedaçats,
la clau i el duro del meu cor
i el futur s'ha tornat passat.
 
Me'n vaig, aquí tampoc no és a casa;
l'olor de la teva pell m'havia enganyat.
Potser sí que sóc frágil;
però la meva fragilitat no és comercial.
Música, darrera amiga;
fes-nos savis i ingràvids, lliura'ns del dolor.
He d'anar-me'n a casa,
l'unic problema és que mai no l'he trobat.