(Q. Portet)
 
Mira, ets de por i faré una cançó que ho proclami.
No canto bé però potser hi cantaré si tu vols.
Tothom mira al cel i tu mires la terra calenta,
diuen que passa un cometa i tu te'n fots.
 
Si tens un somni jo el guardaré,
barrejat entre els meus en farà de nous,
i ballarem al mig del carrer
aprofitant que és tard i tothom dorm.
Som trempats i anirem al cel,
però abans hi ha una feina que s'ha de fer:
xafem-ho tot, que no quedi res,
només el teu amor que és dolç com la mel.
 
Com els atletes saltem els obstacles que anem trobant.
Sona el telèfon, i què!... si també sono jo.
Tot el país és flames i ha "tiros" a l'ajuntament
i una balena s'afoga a l'entrada del moll.
 
Deixa'm mirar amb els teus ulls blaus,
et promero no fallar-te mai.
Deixa'm perdre'm en el teu món
com un astronauta en l'espai.
 
Te'n fots i ets de por...
 
Mira, ets de por i aquí tens la cançó que ho proclama.
Venim de la pols i es veu que en pols ens convertirem,
cada setmana que passa és més a la vora
i jo em pulveritzo de pena i tu te'n fots.