Des d’una àrea de servei,
la meva terra
és com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere;
d’atrotinada dignitat.
 
Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d’alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Sona una guitarra
i el solet no vol surtir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.
 
Hola pudors d’inferns,
brutes i abjectes;
d’animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d’abans:
fenc, trepadella;
d’espígol dolç i farigola a l’escudella.
Adéu amor, bonica,
la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l’escaleta.
I allà a sota una col,
canta el poeta:
homes i dones del cap dret,
adéu per sempre.