Una tarda grisa
d´un dia brut i gris,
a fer propaganda,
el poeta ha de marxar;
porta roba nova,
pantalons de lli,
camisa de seda
amb botonets de marfil.
 
Torno bona amiga,
torno al teu costat
com torna el cogombre havent sopat.
Torno a l´infantesa
amb olor de fenc
i d´alfals mullat, jo ja m´entenc.
 
Què em vols vella amiga?
Què en vols fer de mí?
Estofat de bèstia...
tranquila, jo ja m´entenc.
Déu barreja plagues
amb algún llamí,
a mí em va fer tòtil
però amb un cos de figurí.
 
Massa noies brunes,
massa mar al mar,
massa cràters a la lluna,
massa hidrògen, massa pols.
Massa portes i finestres,
alumnes i professors,
massa pes a l´estructura,
massa déus, massa de tot.

Baixaré a les mines
i minaré el món;
no us hi amoïneu,
jo ja m´entenc.
Al cor duc l´espina
i al pit la cançó;
potser és al revés,
jo ja m´entenc.
 
Un cap de setmana
de color d´anís,
jo vull ser romàntic
i endur-se t´en a París;
regalar-te un ànec
que es digui Genís;
tu mai no pateixis,
normalment jo ja m´entenc.