Volver a la Página de Inicio de la Web (2019)
Página principal de webEUDLF.net [volver al presente]
Última actualización: 24 noviembre 2019
Actualmente esta parte de la web está desactualizada.
Lamentamos las molestias.
Manolo García
Manolo García
 Biografía 
 Discografía 
 Singles 
 Cajas 
 Rarezas 
 Libros 
 Videos 
 Letras 
 Fotografías 
 Prensa 
 Conciertos 
 Premios 
Letras
[ A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | Y | Z ]
El cabaret galàctic /
El cabaret galáctico
Publicación original: «Galeta galàctica», 1976, Sisa.
Directo de Manolo García en el Festival Altaveu 2003.

Homes i dones i nens
del cap dret.
Correu correu,
que el temps pot no ser etern.
Per entre núvols i molins de vent
s´obren les portes d´aquest cabaret.
 
Ballets i orquestres,
clowns i jocs de mans.
Són el repòs del viatger cansat.
El Capità Cisterna omple l´espai
d´espills opacs
i sers imaginats.
 
Sàvia i antiga l´estanquera ens diu:
"no tingueu por dels morts,
cal témer els vius"
Bufa, simun! Desseca llacs i rius.
Apaga el foc sagrat,
pluja d´estiu.
 
Dues germanes contrabandistes són.
Amples vestits,
cabells llargs i cançons.
Sota els vestits el mestre caçador
riu i el que riure apaga la tristor.
 
El posadiscos neda en moscatell.
I el maître dorm dessota del taulell.
Miss Universo
predica als quatre vents:
"deixa-hi afora la noció del temps".
 
El foc primer
brolla d´un barret blanc.
Sorres i cels formen els decorats.
Estrelles orfes, bruixes i cavalls.
Màscares negres obriran el ball.
 
Símbols i estrelles,
símbols del passat.
Falçs i martells en el mateix mirall.
Déus i Senyors
i exèrcits condemnats.
El somni és vida al cabaret somniat.
 
Monjos borratxos i alquimistes folls.
Fan boires baixes,
flamarades d´or.
Ses suaus carícies
m´han buidat el cor
del sentiment inhòspit
de l´enyor.
 
El cabaret galàctic ja és obert.
Els paralítics hi aprendran claqué.
La masovera enganya
els innocents.
Cambrers romàntics
cremen els diners.
 
(Correu correu,
que el temps pot no ser etern.)
 

Hombres y mujeres y niños
sin derechos.
Corred corred,
que el tiempo puede no ser eterno.
Por entre nubes y molinos de viento
se abren las puertas de este cabaret.
 
Ballets y orquestas,
payasos y juegos de manos.
Son el reposo del viajero cansado.
El Capitán Cisterna llena el espacio
de espejos opacos
y seres imaginados.
 
Sabia y antigua la estanquera nos dice:
"no tengáis miedo de los muertos,
hace falta temer a los vivos"
¡Sopla, simun! Deseca lagos y ríos.
Apaga el fuego sagrado,
lluvia de verano.
 
Dos alemanas contrabandistas son.
Anchos vestidos,
cabellos largos y canciones.
Bajo los vestidos el maestro cazador
ríe y el que ríe apaga la tristeza.
 
El pinchadiscos nada en moscatel.
Y el maître duerme sobre el mostrador.
Miss Universo
predica a los cuatro vientos:
"deja fuera la noción del tiempo".
 
El fuego primero
brota de un sombrero blanco.
Arenas y cielos forman los decorados.
Estrellas huérfanas, brujas y caballos.
Máscaras negras abrirán el baile.
 
Símbolos y estrellas,
símbolos del pasado.
Hoces y martillos en el mismo espejo.
Dioses y Señores
y ejércitos condenados.
El sueño es vida en el cabaret soñado.
 
Monjes borrachos y alquimistas locos.
Hacen nieblas bajas,
llamaradas de oro.
Sus suaves caricias
me han vaciado el corazón
del sentimiento inhóspito
de la añoranza.
 
El cabaret galáctico ya está abierto.
Los paralíticos aprenderán claqué.
La masovera(*) engaña
a los inocentes.
Camareros románticos
queman el dinero.
 
(Corred corred,
que el tiempo puede no ser eterno.)
 
 
 
 
(*)Canción catalana tradicional que habla sobre las tareas del campo.
 
Diseño: J&M
Copyright © 1998-2026 - WebEUDLF.net
Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 España License
Visitas activas: 1
Visitas totales: 1245897