Àngel petit, perdut en els records, enyorat.
Sóc tan lluny... com m'has mancat! Absurdes carreteres cap a enlloc.
Avui de cop he tastat el gust amarg que deixen els anys.
Nobles intencions i somnis bojos, tot va passant avall.

Però... mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no em faltin mai.

Ja estem "curtits", això no té cap mèrit i va com va.
Dolces promeses, falses i vils; antigues cançonetes burres de l'estiu.

Escolta'm bé... Mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em farà mal.
Mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no em faltin mai.
Mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no s'acabin mai.

Veus doble, vius doble... de què et queixes?
Oli en un llum i vinagre als llavis.

Àngel petit, queda't aquí, no et moguis mai més del meu costat.
Necessito dir-t'ho, m'anirà bé... i t'escriuré una cançoneta burra per a l'hivern.

I la tornada dirà: mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em sobra mai.
Creu-me nena...
mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no em faltin mai.
Mai, mai, mai;
un xic més del teu verí no em farà mal.
Creu-me nena....
mai, mai, mai;
que els teus besos narcòtics no s'acabin mai.