Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal;
monuments de cultures antigues, botigues i temples de marbre i neó.
Dones grasses que jeuen, obscenes, i homes grassos buscant restaurants;
al davant del basar hi ha una rifa i només interessa a la gent sense sort.
En la llum incerta del capvespre, d'un capvespre humit i feixuc,
plou i cauen les llàgrimes dolces d'un cel lleig de plom girat de cap per avall.

Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar;
hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor.

Hi ha muntanyes amb noms poc seriosos i princeses que es diuen Dolors;
hi ha records tan dolços com inútils i l'empremta trista d'adéus digitals;
en la pau d'una nit sense pluja, en la pau d'una nit sense pau;
en el pou d'una pau avorrida, la llum de la vida, l'apaga la mort.

Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal;
minúscules peces d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat.
Seria massa fàcil oblidar-ho, seria fins i tot interessant;
poder-se entregar a la feina i esmolar les eines cobrant cada mes.