Solitud
Com un mossén ben sord,
tot confessant un cor de muts
la solitud em rep amb un ram de flors,
- hola, bon dia, benvingut, què tal, com et va?
seriosa digan d´un galant,
enganxosa amiga, fleuma y figaflor,
sense previ avís et vindrà a visitar,
innocent, quan menys fa falta et ve a trobar,
de bon cor, de bon gust
Hi ha algú que a la fi no et vol, hi ha algú sense rencor
con un senyor l´he convidat a un té melós
hem xerrat junts amb pau pels descosits,
tots dos dins tard, perduts hem passejat pel port,
hem barrejat u cigarret, ben tous fent toms
tots junts, hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota y crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflàutica ambulant
quan menys fa falta et ve a trobar. innocent.
hi ha algú que a la fi no et vol,
hi ha algú sense rencor.
signes del temps, on ets? sota el cpbrallit
a cada voraviu, rera cada dul
tot fent un pipí, cosint calçotets
ebri recordant el pa amb vi oli i sal
li he picat l´ullet. amb riure de peix
delicadament, li he volgut dir adéu
s´ha enrampat la mà de genolls plorant
m´ha agafat el pit ben fort m´ha dit
noooo, no em deixis mai , mai sola...