El final de la festa

El final de la festa,
les cançons de protesta,
les flexions d’un gimnasta geperut

No em fan falta cadenes,
perquè la meva pena
és una sac a l’esquerra prou feixuc

Mai, mai, mai,
mai no em deixis sol
mai, mai, mai,
mai no em dexis sol
el teu riure és com música per al meu cor

Mai, mai, mai,
mai no em deixis sol

En la pau del capvespre,
hi ha gotetes a la finestra
i un bassal de tmpeta mort i brut

Fatigat i maldestre
com les bèsties del exèrcits
escpaant de la lluita malferit

Mai, mai, mai,
mai no em deixis sol
som restes d’un naufragi en un mart embogit
i records que s’enfonsen en l’oblit

Mai, mai, mai,
no et podré ajudar,
no és cap camí de roses el que trobaràs
música en blanc i negre i versos absurds

Mai, mai, mai,
mai no em deixis sol,
potser tenia força però ja l’he perdut
penitent davant d’un déu barroer i temut