De Ventimíglia a Albanyà
Xerren i criden
els rails grinyolen
l’un és d’esquerrers bah!
l’altre, ves se’n fot
molt lluny fora de casa
el cobrellit noo ens vol
la coixinera es queixa
ni el revisor s’adorm
Xerren i criden
els rails grinyolen
l’un és d’esquerrers bah!
l’altre, ves se’n fot
De ventimíglia fins a albanyà
amb un trebitxo llarg com un centpeus
de ventimíglia fins a albanyà
la clau i un duro d’or
i un tros de pa
Sense ni cinc al plat
sense bitllet ninord
confiant llibres
tot pesant figues son
Xup-xup xarrupant el temps
amb un trebitxo vell i atrotinat
xup-xup xarrupant el vent boig
mocador amb flors ben gros per fer farcells
Badallant mots a pols
aixarrancant, cap cot
xiruca i mules claus són incisives
pet de llop
Vaig per la via
guerxa es desvia
fumant maria, sort
La policia: llauna d’olives
són com manilles
sort
cloues de pipes
fou companyia
Com les burilles sou
carn de cendre
escupinyades
fluix de mareig
sota la pluja
Un tic d’agulla lloca
no burxant la crosta
el seu retrat despulla
estreny el fil del sou
Xup-xup xarrupant el temps
xup-xup xarrupant el vent
de ventimíglia a albanyà