De Ventimíglia a Albanyà

Xerren i criden
els rails grinyolen
l’un és d’esquerrers bah!
l’altre, ves se’n fot
molt lluny fora de casa
el cobrellit noo ens vol
la coixinera es queixa
ni el revisor s’adorm

Xerren i criden
els rails grinyolen
l’un és d’esquerrers bah!
l’altre, ves se’n fot

De ventimíglia fins a albanyà
amb un trebitxo llarg com un centpeus
de ventimíglia fins a albanyà
la clau i un duro d’or
i un tros de pa

Sense ni cinc al plat
sense bitllet ninord
confiant llibres
tot pesant figues son

Xup-xup xarrupant el temps
amb un trebitxo vell i atrotinat
xup-xup xarrupant el vent boig
mocador amb flors ben gros per fer farcells

Badallant mots a pols
aixarrancant, cap cot
xiruca i mules claus són incisives
pet de llop

Vaig per la via
guerxa es desvia
fumant maria, sort

La policia: llauna d’olives
són com manilles
sort
cloues de pipes
fou companyia

Com les burilles sou
carn de cendre
escupinyades
fluix de mareig
sota la pluja

Un tic d’agulla lloca
no burxant la crosta
el seu retrat despulla
estreny el fil del sou

Xup-xup xarrupant el temps
xup-xup xarrupant el vent
de ventimíglia a albanyà