un parell d'intel·lectuals sexys (Eva i Julio) que no necessiten buscar lloc per a aparcar pel seu condicion innata de bípedes incansables, es desplacen fins al lloc de l'esdeveniment amb la curiositat pròpia de la seva primera assistència a un concert del Astre.
El lloc triat (per aquest últim, ja que els bípedes esmentats anteriorment provenen d'una comarca de l'extraradi Vicense), és el Teatre Kursaal recien reinaugurat, en la seva Sala Petita amb una assistència d'alguna cosa mes de 200 persones (bípedes alguns i intel·lectuals la majoria i sexis gairebé tots).
El so, impecable. L'execució conjunta dels sons aportats pels instruments de cadascun dels membres de la banda, perfecta. El bateria Xarli Oliver, boníssim. El guitarra Jordi Busquets, portentós. El baixista Antonio Fidel, genial entre els genials. El mestre Portet, extraordinàriament excels.
Vam tenir la sort de conèixer-los al final del concert, i va anar una experiència molt grata, amables, sincers i atents. En defitiva, molt grans :)

a 65 kilometros de alli (Manresa) i dues dias després, la sala Oriol de l'Auditori espera ansiosa el començament del concert. AL nostre costat altre parell de bípedes extracomarcales (Ana i David) ens acompanyaven en tan magne esdeveniment. En aquesta ocasió la plebe estava repartida pels amfiteatres superiors, diferenciant els sectors de Clergat i Plebe en si mateixes. En la part inferior i propers als artistes, els milionaris (parlem d'un dia laborable) intel·lectuals i sexis coregen les cançons i interactuan (espontàniament) amb el Astre. Una sorpresa de la mà màgica de Phil Manzanera que va acompanyar al Astre en els temis "Flors i violis" i "Massa".
Una salutació a tota la gent que vam conèixer aquest dia, Boirabcn (i compañia), Kike (Ciuf), AB Webhàmster, Joan i família i algun mes que em deixo en el tinter.

a 25 kilometros de alli i al dia següent, el Teatre la Massa (nom honorífic-casual a la cançó del Astre) obre les seves portes a la plebe i als milionaris vinguts de la comarca i voltants.
A la meitat del concert, va arribar el moment del recolliment i l'acostament humà, com no, en el bar del Teatre. El Astre i els seus tres rossinyols es van barrejar amb els milionaris sexis i fins i tot van intercanviar algúna que altra conversa amb els fills de la plebe. Mentre tornàvem a poc a poc als nostres llocs de batalla (butaques còmodes de milionari), el Astre ens va delectar amb una actuació mímica d'algun èxit perdut en l'era dels temps que sonava pel fil musical.
El concert va continuar i va haver un moment d'agraïment als madrilenys vinguts de mes allà de la comarca i també una conversa telefònica i multitudinària amb un altre dels milionaris de l'extraradi (Diego) que no habia pogut acudir al concert.
Va arribar el moment del comiat, amb un sentiment de ganes per seguir endavant amb el World Tour 2007, sempre que ens sigui possible.