Hi ha qui es lleva i s'empatolla,
s'adorm i no pot callar;
és d'una eloqüència trista el seu alenar.
També hi ha el que calla sempre,
sembla que quan vol parlar
se li esbraven les paraules dintre el pap.
 
Putes paraules, buides i amargues,
dites, refranys i cançons.
Terra a l'Havana, tocacampanes
amb sandàlies i mitjons.
 
"He dit" ...diuen als discursos;
ha dit el conferenciant.
La claca s'aixeca i pica de mans.
Clausurada l'assemblea, escolta què diu la gent;
la xicota diu al xicot: "hem de parlar".
 
Hem de parlar d'això que ens passa
i de tot el que ens pot passar
i del sol que tot ens ho eixuga
i de la pluja que ho deixa moll.
I si callem d'una vegada?
Foteu el favor de callar!
I que parli l'oracle mut,
que cantin les muses en si bemoll.
 
Putes paraules, contes de fades,
sopars de duro avorrits;
veles i amarres, terres estranyes,
dones nues i mosquits.
 
Putes paraules, nimfes i faunes,
naufraguen les emocions.
Burros que volen, àngels que cauen;
sagues, faules i sermons
[...i cançons].