Corro i accelero.
Travesso la nit sense lluna
i el cotxe fins el meu camí.
Et diré enganyant, avui tornaré tard,
i torno i em trenca pensar que no hi seràs.
I que no estiguis sola, princesa del birle,
experta en seguir a qui et dóna bola.
Ningú vol tornes. Ni orgull a cabals
i les voluntats no volen les sobres.
 
Quina culpa tinc que siguis tan fera.
Un gir teatral ha fet ma vida des que et coneguerem.
Quina culpa tinc que siguis tan boja.
Un home caudal he estat
que procura no descompondre el que toca.
Un home caudal que no provoca
fins que vaig besar els teus llavis. La teva boca.
 
Confessa i admet que una temporada,
autosugestionada,
també em vas voler.
O això semblava.
Avui qui ho diria
sempre tan bandarra,
sempre tan esquiva.
Potser hi ha qui vol aquesta inconsistència,
la nul·la ingerència que ara tu gaudeixes.
 
Arrasar amb tot com la escapista,
la falsa turista que presumeix en el foro.
 
Quina culpa tinc que siguis tan fera.
Un gir teatral ha fet ma vida des que et coneguerem.
Quina culpa tinc que siguis tan boja.
Un home caudal he estat
que procura no descompondre el que toca.
Un home caudal que no provoca
fins que vaig besar els teus llavis. La teva boca.
 
Que tinguis bon any i que sempre ries.
Avui i allà on siguis com feies abans.
 
Que tinguis bon any.
Que visqui la llibertat.