Monserrat, Monserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l'any ha sortit bo.
Anem a l'envelat i ballem el fanalet,
demanem als músics la nostra cançó.

A parir panteres les lliçons,
les ruïnes de Grècia i en Plató,
i tots els filòsofs i els prohoms.
A parir panteres el Nadal,
els bèsties resultats del futbol
i la rabiosa actualitat.

Tristes nits
d'un país trist
on ningú tiu i mai no hi plou.
T'enyoro tant
que si pogués
m'enviaria per correu.

Monserrat, Monserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l'any ha sortit bo.
Anem a l'envelat i ballem el fanalet,
demanem als músics la nostra cançó.

Passen els dies i les setmanes,
passen els mesos i passen els anys.
Tot el que passa s'acaba un dia,
i el que s'acaba torna a passar.

Professor, professor, torni a explicar tot això
que la Monserrat i jo no l'hem sentit.
És el meu ratolí, la bóta on guardo el vi,
l'airet que ve del mar a l'estiu.